T’oferim una experiència holística durant tot el teu viatge a la maternitat.

A Espanya, el límit d’edat és de 50 anys (fins al dia abans de complir-los). No obstant això, per a dones majors de 45 anys, la recomanació sol ser l’ús d’òvuls de donant a causa de la disminució de la qualitat ovocitària.

En casos on la qualitat dels òvuls és baixa o la dona es troba en menopausa, l’opció més efectiva és la recepció d’ovòcits de donant. Els òvuls de donants joves presenten una alta qualitat, la qual cosa es tradueix en majors taxes d’èxit en cada transferència.

Generalment, és necessari realitzar una anàlisi de sang i un seminograma en cas que la parella masculina aporti l’esperma. A més, es requereixen ecografies per valorar el cas i definir el millor enfocament per al tractament. A la nostra clínica, cada pla és totalment personalitzat.

Després d’avaluar la recuperació de la pacient, es pot reiniciar una nova estimulació o preparació endometrial en el següent cicle. No hi ha diferències significatives entre descansar o iniciar un cicle de FIV consecutiu, i cada dona pot decidir què és millor per a ella segons com es senti.

A la IA, si s’utilitza estimulació ovàrica, existeix la possibilitat d’ovular dos òvuls i, per tant, un embaràs gemel·lar. A la FIV, en la majoria dels casos es transfereix un sol embrió i es congelen els restants, cosa que minimitza el risc d’embaràs múltiple.

La vitrificació d’òvuls està dirigida a dones que desitgen posposar la maternitat per motius personals, socials o mèdics. En canvi, la congelació d’embrions sol realitzar-se per conservar embrions sobrants d’un cicle de FIV, permetent el seu ús en el futur. Ambdós mètodes són segurs i eficaços.

Tot i que tècnicament és possible mitjançant PGT-A, a Espanya la selecció de sexe és il·legal. Durant la transferència d’un embrió analitzat, ni l’equip mèdic ni els pacients coneixen el sexe de l’embrió.

El nombre d’òvuls depèn de la reserva ovàrica de la pacient i de la medicació utilitzada. En dones amb baixa reserva, s’extreuen entre 2 i 6 òvuls, mentre que aquelles amb alta reserva poden produir més de 15. L’estimulació ha de pautar-se de manera individualitzada i precisa.

No hi ha evidència científica que recolzi que el repòs millori els resultats després de la transferència. No obstant això, solem recomanar que la pacient romangui en repòs uns minuts per la seva tranquil·litat.

A l’estimulació ovàrica s’utilitzen gonadotropines, fàrmacs segurs similars a les hormones naturals, encara que en dosis majors. Els efectes secundaris poden incloure turgència mamària, distensió abdominal o cansament, i solen ser lleus.

La punció ovàrica es realitza sota sedació, de manera que la pacient no sent dolor durant el procediment. Posteriorment, pot experimentar molèsties lleus similars a les d’un cicle menstrual.

Tradicionalment, la morfologia de l’embrió s’avaluava mitjançant el microscopi. Actualment, tècniques avançades com PGT-A, diagnòstic genètic en medi de cultiu i puntuació amb intel·ligència artificial (Aida Score) permeten seleccionar l’embrió òptim per a la transferència.

Sí, les transferències embrionàries poden realitzar-se en cicle natural en dones amb cicles regulars. Cada cas ha de ser avaluat individualment per triar l’opció que ofereixi les majors taxes d’èxit.

Atès que les tècniques actuals de congelació són molt segures i els mètodes de selecció són precisos, es recomana transferir un únic embrió per minimitzar el risc d’embaràs múltiple.

Si no s’aconsegueix l’embaràs en el primer intent, es recomana realitzar una nova transferència d’un embrió crio preservat del mateix cicle. Si no es disposa d’embrions congelats, s’ha d’iniciar un nou cicle d’estimulació i FIV.

En aquest cas, el metge avaluarà la gravetat i proposarà el tractament més adequat, que podria ser inseminació artificial, FIV amb ICSI, FIV amb biòpsia testicular i ICSI o, en última instància, l’ús de semen de donant.

La donació d’òvuls sol recomanar-se en dones amb menopausa establerta o aquelles amb reserva ovàrica insuficient.

El PGT-A es realitza en l’estadi de blastocist, generalment entre 5 i 7 dies després de la fecundació. Els resultats estan disponibles entre 10 i 12 dies després de l’anàlisi.

Els embrions sobrants es mantenen congelats a la clínica per a futurs intents d’embaràs o per tenir descendència addicional en el futur.

Gràcies a les estratègies de personalització de tractaments i la vitrificació embrionària, el risc de Síndrome d’Hiperestimulació Ovàrica (SHO) ha disminuït considerablement, essent avui dia un risc residual.

El PGT-A està recomanat per a pacients amb un major risc d’aneuploïdies, com dones de més de 37 anys, encara que també pot beneficiar altres grups. Consulta amb els nostres professionals si creus que pot ser útil en el teu cas.

En cas de dificultat per obtenir la mostra, oferim estratègies de suport i, si és necessari, mètodes de preservació prèvia d’esperma per evitar inconvenients el dia del procediment.